domingo, 14 de junio de 2015

VALORACIÓ FINAL DE CURS

JO
  1. De quin treball de classe (de tots els que has fet fins ara) estàs més orgullós/a? Per què? Doncs estic molt orgullós de tots en general. La veritat es que es nota l'evolució durant el curs, però per exemple m'agraden molt dos en concret: el video amb imatges del segon trimestre i el cartell de Sant Jordi, ja que vaig guanyar el primer premi.
  2. Com s’ha despertat la teva intel·ligència, els teus sentits, les teves emocions... durant el curs? He tingut moltes emocions durant tot el curs, des de la máxima frustració fins una rialla ben gran. És com tot, el treball fet d'una manera o d'una altre es nota en els resultats.
  3. Què has sentit, què has pensat, en què has canviat? Noto que ara quan miro una peli a casa i no m'agrada dic els errors o què és cada pla, si hi ha un travelling, etc. i la veritat m'ho passo molt bè. A més, jo que faig videos i els penjo a Youtube, ara miro molt més pel pla i tot el que he après ho aplicarè al meu canal per poder crear contingut amb més qualitat.
  4. Has aprofitat els treballs de classe per parlar de tu i/o per expressar les teves idees, preocupacions, gustos, etc.? Si és que sí, posa algun exemple. Si és que no, perquè no? Clar que sí, en tots. Tots els treballs tenen alguna part que sembre he volgut expressar o idees que em semblen genials. Un exemple és el videoart. El tema del vídeo el vaig fer perquè de vegades són fets verídics, i em fa rábia, i és la manera en que ho puc expressar.
ELS ALTRES
  1. Què t’ha sorprès/emocionat del que han dit o fet els altres? (en les posades en comú, sobre els treballs fets...) Bé, tothom té una opinió, i li pot agradar més o menys, però mai s'ha de obligar a la gent a tenir la mateixa idea que tu. Respecte als altres treballs hi han hagut grans pifiades i d'altres que són obres d'art, i treballs de gent que penses que serà un fracàs, i al final és genial. Mai saps amb què et sorprendràn, i ho acabes fent.
  2. Creus que és interessant veure exemples de treballs fets per altres alumnes en cursos anteriors? Perquè? Sempre està bè tenir una referència per poder guiar-te per com fer-ho o per si ve alguna idea nova al veure els treballs. A mès pots veure com està el nivell de cursos passats i comparar amb aquest.
EL MÓN
  1. Ha canviat la teva manera de fer fotos o de mirar les imatges en general: les fotos artístiques, de reportatge, les imatges publicitàries, el cinema...? (Si és que sí, en què?) La meva manera de veure-ho ha canviat radicalment. Ara ho vec tot més técnicament, més analitic.
  2. Què valores de les imatges (fixes o en moviment) en general? Crec que una imatge expressa tot molt millor que una descripció molt detallada. El que valoro és la finalitat de cada imatge, és a dir, el missatge que ha de transmetre, i si està ben feta o no.
  3. Què destacaries de tot el que has aprés durant el curs? No puc destacar res, ja que he après tantes noves coses que no puc elegir una.
L’ANDREA I EL VIDEO-ART


  1. Què has aprés amb les visites de l’Andrea?
  2. Creus que el vídeo és una bona eina d’expressió? Perquè? Sempre és una bona eina d'expressió, ja que si no saps com explicar una idea la pots representar i la idea arribarà a molta més gent.
  3. Fes una valoració personal del teu vídeo final. Sé que la idea no és la millor del món, però crec que el que vull expressar és molt fàcil d'entendre i la gent m'ho ha comentat. En general és un vídeo que podria estar molt millor editat, però donat que encara no sóc un expert amb Sony Vegas és el que he pogut fer.


13. Si t’has quedat amb ganes de dir alguna cosa, aquest és el moment.

sábado, 13 de junio de 2015

¿REAL O VIRTUAL?

1. Pluja d'idees
Vaig tenir una única idea: actualment quan quedes amb amics acabes fent més cas al mòbil que a ells.


2. Missatge
El missatge que vull expressar és que no deixis que la tecnologia canviï la relació que tens amb els teus amics, perquè sinó acabaràs tenint amics virtuals.


3. Escaleta
EXTERIOR-PARC-DIA
Uns amics queden per jugar a cartes, però acaben amb el mòbil, i al final acaben marxant.


4. Experiència
Com que la idea m'agradava de d'un principi, vaig disfrutar cada moment a l'hora de gravar i editar. Com que era una cosa que fem al meu grup d'amics, la gravació va ser molt divertida. Un cop ja tenia el material, tenia una idea per muntar el vídeo, però com sempre em falla la música, vaig demanar ajuda per on buscar una bona que pogués utilitzar. Quan la vaig trobar la que més m'agradava, em va canviar la manera de veure el vídeo, sent totalment diferent al que tenia pensat. Com sempre, vaig editar a l'última hora, però és quan millor em surten els vídeos. Em va preocupar que l'ordinador no em deixés editar bé, però ho vaig fer en un tres i no res. A l'hora d'escollir el títol després de l'edició vaig demanar consell a la meva mare. En un primer moment vaig decidir "¿Amigos reales o virtuales?", però a la meva mare no li acabava d'agradar, i em va suggerir "¿Real o virtual?". Aquest em va agradar més, i és el definitiu. M'agrada més perquè dóna més opcions als espectadors per trobar el tema. Com a conclusió, no sol d'aquest treball, sinó de tot el curs, puc afirmar que comunicació audiovisual o cinema s'ha convertit en una de les meves opcions per estudiar després del batxillerat.

sábado, 25 de abril de 2015

VISITA A BCN: TV3 I PIXAR

El dimecres 22 d'abril vam anar a Barcelona per fer dues visites guiades: al matí aniríem a TV3 i a la tarda a "Pixar". La visita a TV3 em va agradar pel fet de visitar una televisió i que ens expliquessin com i amb què es treballa, sobretot amb la gran quantitat de material audiovisual que utilitzen. Vaig sentir moltes ganes d'emportar-me una càmera o un focus a casa. Una de les coses que em va sorprendre va ser que els platós on graven són molt petits alguns que a la tele veus que són gegants. Tampoc va ser una visita que esperava amb ganes, ja que realment tenia ganes de veure l'exposició de "Pixar". Aquesta si que em va agradar molt, i em quedo amb ganes de tornar a visitar-la. L'exposició també va ser guiada, i vaig aprendre un munt de coses sobre el cinema d'animació, com que s'utilitzen 18 fotogrames en comptes dels 24 que s'utilitzen al cinema convencional. També em va agradar molt el zoòtrop que hi havia de "Toy Story", els esbossos de les pel·lícules, dels quals poden sortir personatges per altres films, o el curt que projectaven amb un repàs de totes les seves filmacions. Una cosa que em va sorprendre és tot el treball que empleat en fer una pel·lícula, no pensava que es trigava tant ni que treballés tanta gent. Si no recordo malament, es triga 5 anys per fer-la sencera i hi treballen 500 persones. I moltes més coses que ara mateix no recordo bé.
En conclusió, va ser una experiència molt bona i a més a Barcelona, una ciutat que mai et canses de veure.





CARTELL DE SANT JORDI 2015


Aquest és el meu cartell de Sant Jordi, però no va ser l'única idea que tenia al cap, abans d'arribar fins aquí vaig pensar d'altres idees. El que volia expressar era una idea totalment diferent del cartell on apareix un drac, una princesa amb el príncep, una rosa amb un llibre o un drac. Seria una cosa completament atípica. Al principi volia fer com si un noi disfressat de drac donava una rosa a la seva núvia. Després vaig pensar que era massa típic, aixi que em vaig decantar per alguna cosa més minimalista. Tenia un potet a mitges d'omplir amb estrelles de paper, així que el vaig omplir. Un cop ple volia pintar una rosa a cada estrella, però era massa treball, doncs vaig decidir finalment posar St. Jordi i una rosa en les estrelles que més boniques em semblaven de les que anava treient.
A l'hora de fer el cartell tenia un problema, no sabia com posar les estrelles perquè quedessin rectes, i vaig utilitzar cel·lo i ho vaig posar el mes sotil possible.
Algunes coses a millorar del cartell seria que les estrelles on posa St Jordi estan tortes i que la llegibilitat es molt millorable a les lletres de sota el pot. Per la resta em va agradar bastant i estic molt satisfet amb el resultat final i l'experiència de fer un cartell així.

COMENTARI "EL SOMRIURE AMAGAT"

Aquest curtmetratge em va sorprendre pel missatge que vol transmetre que és el de la convivència amb gent que està en la mateixa situació que el protagonista. Tècnicament parlant durant el dia s'utilitza un filtre groc i a la nit un filtre blau. Els plans varien des d'un pla general fins a un primer pla. La història és molt bonica i et porta a la reflexió, tant per la seva situació com per la teva, encara que, personalment, no és un curt que m'hagi agradat molt com per recomanar-ho ni tant poc com per dir que és una castanya.

COMENTARI "SOM TAUJÀ"

Aquest curtmetratge em va sorprendre al principi pel simple fet que era una veu en off i la càmera es movia amb un tràveling per un poble, però no sabíem qui era el protagonista fins al final, que resultava ser un noi en cadira de rodes que anava explicant qui era o què succeïa amb cada persona que veia. És un pla subjectiu, i també s'utilitzen principalment plans generals i plans mitjans. Cada seqüència està unida amb una fosa en negre.
A mi m'agradat pel fet que no t'esperes el final que té i perquè sóc fan del tràvelings, siguin del tipus que siguin.

jueves, 12 de marzo de 2015

EXPOSICIÓ TINGLADO 1 - GREG GORMAN

El divendres 27 de febrer vai poder anar a veure l'exposció d'en Greg Gorman, i la veritat es que em va sorprendre molt, perquè a part que sabia que m'agradaria pel que m'havien dit, va superar les meves expectatives.
Les fotografies tenien dues coses en comú: eren en format rectangular vertical o quadrades, i la llum predominava als famosos, és a dir, hi havien fotografies que el fons era negre i a la cara era on es trobava la llum.
Els famosos van ser retratats quan eren mes joves, o vius, perquè alguns com Orson Welles han mort. Alguns dels famosos els vaig poder reconèixer fácilment, com a la Barbra Streisand o Jonny Deep, però d'altres ni em sonaven el nom, com Sam Farrar o els germans Atherton.
Una de les coses que més em va sorprendre i agradar és la gran facilitat que tenia l'autor per il·luminar a la persona. Sempre fa que la llum destaqui a les persones i no al fons, resaltant la cara o el cos o el que es fotografiï. Aquesta técnica de sapiguer il·luminar bé no és fácil. Jo sempre dic que la il·luminació conte més que el motiu a fotografiar.
Segons el meu punt de vista, el motiu de fer aquestes fotografies és el de retratar artistes des d'un altre punt de vista, un en que mai els podem veure al cinema, a la televisió, etc., treient una faceta mai vista per la gent, única, potser, per la gent més propera.
El retrat que més em va agradar va ser el de la Meryl Streep, perquè penso que és una gran actriu, i a la imatge expressa tanta felicitat que enganxa als demés. Fins i tot em penjaria la fotografia a l'habitació únicament per poder alegrar-me pels matins.


ESCALETA I GUIÓ TÈCNIC

ESCALETA


1. L'skate surt rodant. EXTERIOR-SKATEPARK-DIA
2. Surt la ballarina al terra. EXTERIOR-MURALLES-DIA
3. Apareix la pintora. INTERIOR-CLASSE-DIA
4. Surten els peus de la ballarina. EXTERIOR-MURALLES-DIA
5. Surt l'skate. EXTERIOR-SKATEPARK-DIA
6. Títol
7. Surt l'skater caminant. EXTERIOR-SKATEPARK-DIA
8. La ballarina es posa les puntes. EXTERIOR-MURALLES-DIA
9. La pintora treu el cuadre en blanc. INTERIOR-CLASSE-DIA
10. La ballarina fa un moviment. EXTERIOR-MURALLES-DIA
11. L'skater es posa en moviment. EXTERIOR-SKATEPARK-DIA
12. La pintora agafa el material. INTERIOR-CLASSE-DIA
13. La ballarina fa un exercici de peus. EXTERIOR-MURALLES-DIA
14. La pintora pensa què fer. INTERIOR-CLASSE-DIA
15. L'skater fa un truc. EXTERIOR-SKATEPARK-DIA
16. La pintora començant a pintar. INTERIOR-CLASSE-DIA
17. La ballarina es cau. EXTERIOR-MURALLES-DIA
18. L'skater es cau. EXTERIOR-SKATEPARK-DIA
19. Surt la pintora frustrada. INTERIOR-CLASSE-DIA
20. Surt l'skater enfadat. EXTERIOR-SKATEPARK-DIA
21. La pintora ratlla el quadre. INTERIOR-CLASSE-DIA
22. La ballarina plora. EXTERIOR-MURALLES-DIA
23. L'skater llença l'skate. EXTERIOR-SKATEPARK-DIA
24. La pintora s'enfada. INTERIOR-CLASSE-DIA
25. La ballarina s'agafa el peu del dolor. EXTERIOR-MURALLES-DIA
26. La pintora trenca el quadre. INTERIOR-CLASSE-DIA
27. Surten els llocs on estan de cada persona. EXTERIOR/INTERIOR-SKATEPARK/MURALLES/CLASSE-DIA
28. Surt la ballarina frustrada. EXTERIOR-MURALLES-DIA
29. Surt l'skater trist. EXTERIOR-SKATEPARK-DIA
30. Surt la pintora trista. INTERIOR-CLASSE-DIA
31. Surt la ballarina al terra pensativa. EXTERIOR-MURALLES-DIA
32. L'skater mira l'skate i l'agafa. EXTERIOR-SKATEPARK-DIA
33. La ballarina s'aixeca del terra i torna a provar els moviments. EXTERIOR-MURALLES-DIA
34. La pintora agafa un quadre nou i surt contenta perquè li surt i l'acaba. INTERIOR-CLASSE-DIA
35. La ballarina surt ballant contenta i salta d'alegria. EXTERIOR-MURALLES-DIA
36. L'skater fa un truc i li surt. EXTERIOR-SKATEPARK-DIA
37. Frase final.
38. Credits.




GUIÓ TÈCNIC





miércoles, 25 de febrero de 2015

PROJECTE FINAL 2N TRIMESTRE



Al començament no sabiem de que fer el video, no teniem una idea. Tampoc el voliem fer d'amor perquè vam deduir que alguns grups agafarien aquest tema i és molt típic. Un dia la Soumaya em va dir un tema: motivació. Al principi no em feia molta gràcia, però quan em va explicar la idea més extensament, no em va semblar tan dolenta, i tampoc tenia una idea millor, així que vam tirar enadvant. Jo pensava en un principi que seria un video més, un per aprovar i gràcies. Vam tenir problemes per trobar i quedar amb els actors. així doncs, vam fer tot el treball en pràcticament dues setmanes. Per "sort" vai fer de càmera, ja que dels tres era l'unic que sabia utilitzar més o menys la càmera en manual. L'experiència fent les fotografies va ser bona, millor del que vai pensar. Encara aixì prefereixo fer vídeo, ja que se'm dòna milor. De l'edició se'n va encarregar Andrea, i va editar el video en més temps del esperat, i vam estar molt pendents de que l'acabés a temps per poder entregar-lo. El resultat final va ser molt superior a les meves expectatives, i sembla que va agradar molt al grup. Per finalitzar vull agraïr a l'Andrea i a la Soumaya aquest gran treball i dedicació per fer aquesta meravella de treball, sense elles el resultat no hauria estat el mateix.


domingo, 1 de febrero de 2015

ANÀLISI D'UNA FOTOGRAFIA





1. NIVELL CONTEXTUAL

DADES GENERALS

TÍTOL

La fotografia pertany a l'album "-40/96%"

NOM DE L’AUTOR/A

Mikel Aristregi

NACIONALITAT

Espanyola

ANY

Sense dades

PROCEDÈNCIA

DE LA IMATGE (D’ON L’HAS TRET)

http://www.mikelaristregi.com/wp-content/uploads/2012/04/WEB13-07_08.jpg

GÈNERE

(RETRAT, PAISATGE, NATURA MORTA, NU, REPORTATGE...)

Retrat

PARÀMETRES TÈCNICS

B/N / COLOR

En color

FORMAT

Rectangular

CÀMERA

Sense dades

OBJECTIU

Sense dades

DADES BIOGRÀFIQUES I CRÍTIQUES SOBRE L’AUTOR/A

DADES BIOGRÀFIQUES
Nascut a Hernani (Guipúzcoa) l'any 1975. Llicenciat en periodisme a la Universitat del Pais Vasc i graduat en Fotografia a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya a Barcelona. L'any 2002 guanya el premi Tiramilles, queda finalista en el Premi Caixa Tarrassa y guanya el Premi Clic per fotoperiodistes (Generalitat de Catalunya). L'any 2004 és accésit al Premi Tiramilles. L'any 2006 és seleccionat pel Festival Olladas (A Coruña), és finalista al Premi Internacional de Fotoperiodisme Ciudad de Gijón (Espanya) i és seleccionat al Reportatge Festival (Australia). L'any 2008 guanya el XIX Premi Turístic Internacional "Pica d'Estats", categoria de fotoperiodisme (Lleida). L'any 2010 guanya el III Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere, categoria de fotoperiodisme (Lleida) i obtè una medalla de plata del Premi ÑH7 de Diseny Peridístic España & Portugal de la categoria portfoli. L'any 2011 guanya el XXII Premi Turístic Internacional "Pica d'Estats" en la categoria de premsa local (compartit amb les redactores Anna Sàez i Anna Geli (Lleida) ) i guanya el Premi preiodíostic Caliu llerdenc (compartit amb la redactora Neus Martí Llurba (Lleida) ). L'any 2012 és seleccionat al 2n Festival Internacional de Fotoperiodisme PHOTON (València). L'any 2013 guanya el VI Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere en la categoria de fotoperiodisme (Lleida), és seleccionat a Descubrimientos PhotoEspaña y és finalista al Leica Oskar Barnack Award.
COMENTARIS CRÍTICS (INDICAR TAMBÉ D’ON S’HAN TRET)






2. NIVELL MORFOLÒGIC

DESCRIPCIÓ DEL MOTIU FOTOGRÀFIC

Es tracta d'un retrat d'un home que viu a les clavegueres. Darrere del personatge retratat en primer termini, podem reconèixer una boca de claveguera.





ELEMENTS MORFOLÒGICS

PUNT (PUNT DE FUGA, PUNT D’ATENCIÓ, GRA, SOROLL...)
El punt d'atenció de la imatge és la cara de l'home. La fotografia, encara que és a un lloc fosc, no té soroll. 


LÍNIA (CORBES/RECTES, VERTICALS/HORITZONTALS/DIAGONALS...)

Predomini de linies verticals, la principal es troba on el braç de l'home i l'ampolla.

PLA/PLANS – ESPAI (PLANS DE PROFUNDITAT)

Trobem a la part inferior dreta un cap en primer pla. Després trobem a l'home i l'ampolla en segon pla, i és el pla principal. Tenim un tercer pla al racó de la claveguera.


ESCALA (TIPUS DE PLA: PD, PPP, PP, PM, PA, PS, PG, GPG... RELACIONS DE GRANDÀRIA ENTRE ELS ELEMENTS DE LA COMPOSICIÓ)

Podriem dir que és un pla mitjà perquè surt l'home del melic cap dalt.


FORMA (FORMES ORGÀNIQUES, INORGÀNIQUES...)
Trobem formes curvades en les persones, i formes lineals a les parets.


TEXTURA

Podem destacar la textura de la pell de l'home i de la paret.


NITIDESA DE LA IMATGE (MOLTA/POCA PROFUNDITAT DE CAMP, DESENFOCAMENT...)

Té poca profunditat de camp perquè l'home de la part inferior dreta es troba desenfocat


IL·LUMINACIÓ (FONT LLUMINOSA: NATURAL/ARTIFICIAL, DIRECCIÓ DE LA LLUM: LATERAL, FRONTAL, CONTRALLUM, ZENITAL, CONTRAPICADA, TIPUS D’IL·LUMINACIÓ: CLAU ALTA/CLAU BAIXA, DIFUSA/CONTRASTADA...)

La llum provè de la boca de la claveguera, i és una llum natural amb una direcció zenital. La imatge està en clau baixa per la quantitat de parts fosques i sense definició d'algunes parts.


CONTRAST (LLUMS I OMBRES)

La fotografia té un fort contrast entre la claredat de la boca de la claveguera i els racons.


TONALITAT (B/N-COLOR)

Encara que la fotografia és en color, hi ha un predomini dels colors freds.




3. NIVELL COMPOSITIU

SISTEMA SINTÀCTIC O COMPOSITIU

RITME (REPETICIONS D’ELEMENTS)

Hi han elements que es repeteixen, com els maons.

DISTRIBUCIÓ DE PESOS (COMPOSICIÓ SIMÈTRICA/ASIMÈTRICA, AIRE...)

Podem observar que hi ha aire a la part dreta, que és on mira l'home.


LLEI DELS TERÇOS

Aquesta imatge segueix la llei dels terços en la linea horitzontal inferior amb els maons i en la linea vertical esquerra amb l'home.

ESTATICITAT / DINAMISME

El braç de l'home i l'ampolla dona dinamisme a la imatge, perquè es congela el moment en que l'home vol agafar l'ampolla.

RECORREGUT VISUAL

El recorregut comença per l'ampolla, segueix per l'home i pel braç que agafa l'ampolla, i acaba amb la resta d'elements, com el cap de la part inferior dreta o la paret.

POSE/INSTANTÀNIA

La fotografia és una intstània donat que és un gest natural i habitual.



ESPAI DE LA REPRESENTACIÓ

CAMP / FORA DE CAMP (QUÈ VEIEM I QUÈ INTUIM PERÒ NO VEIEM)

Els elements que veiem són l'home i l'ampolla, i els que no podem veure són l'home que agafa l'ampolla i l'home de la part inferior dreta.


ESPAI: OBERT/TANCAT O INTERIOR/EXTERIOR
La imatge és a un espai tancat en un interior, com indiquen les parets.



POSADA EN ESCENA (COM S’ARTICULA L’ESPAI)






TEMPS DE LA REPRESENTACIÓ

CONSIDERACIONS SUBJECTIVES SOBRE EL TEMPS REPRESENTAT (FOTOGRAFIA ANTIGA, ACTUAL, ATEMPORAL...)
La fotografia és actual perquè la pobresa és un tema que encara es pot tractar.



SEQÜENCIALITAT / NARRATIVITAT










4. NIVELL ENUNCIATIU

ARTICULACIÓ DEL PUNT DE VISTA

PUNT DE VISTA FÍSIC (PICAT, CONTRAPICAT, ZENITAL, NADIR, ABERRANT, RASANT...)
El punt de vista és normal.


MIRADES DELS PERSONATGES (ON MIREN)

L'home mira cap a la boca de la claveguera a l'home que li dona l'ampolla.


ACTITUT DELS PERSONATGES (COM ES MOSTREN)

L'home es troba amb una actitud de tristesa, de dol per haver d'estar alli.


QUALIFICADORS (COM PODEM DIR QUE SÓN ELS PERSONATGES O QUÈ REPRESENTEN)

L'home representa la situació de pobresa que està passant tant ell com els seus companys.


VEROSSIMILITUT

Aquesta situació és creible donat que aquest cas és possible de que persones estiguin visquen en les clavegueres per la situació actual amb la crisi.



INTERPRETACIÓ (SUBJECTIVA) GLOBAL DEL TEXT FOTOGRÀFIC


La imatge ve a ser una crítica social en referencia a la pobresa extrema en la qual ha de viure algunes persones. La clau baixa que s'emplea dona una sensació de pobresa,i la il·luminació utilitzada dona una sensació de que hi ha un camí que et pot portar cap a una vida millor.