Aquest curtmetratge em va sorprendre al principi pel simple fet que era una veu en off i la càmera es movia amb un tràveling per un poble, però no sabíem qui era el protagonista fins al final, que resultava ser un noi en cadira de rodes que anava explicant qui era o què succeïa amb cada persona que veia. És un pla subjectiu, i també s'utilitzen principalment plans generals i plans mitjans. Cada seqüència està unida amb una fosa en negre.
A mi m'agradat pel fet que no t'esperes el final que té i perquè sóc fan del tràvelings, siguin del tipus que siguin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario