El dimecres 22 d'abril vam anar a Barcelona per fer dues visites guiades: al matí aniríem a TV3 i a la tarda a "Pixar". La visita a TV3 em va agradar pel fet de visitar una televisió i que ens expliquessin com i amb què es treballa, sobretot amb la gran quantitat de material audiovisual que utilitzen. Vaig sentir moltes ganes d'emportar-me una càmera o un focus a casa. Una de les coses que em va sorprendre va ser que els platós on graven són molt petits alguns que a la tele veus que són gegants. Tampoc va ser una visita que esperava amb ganes, ja que realment tenia ganes de veure l'exposició de "Pixar". Aquesta si que em va agradar molt, i em quedo amb ganes de tornar a visitar-la. L'exposició també va ser guiada, i vaig aprendre un munt de coses sobre el cinema d'animació, com que s'utilitzen 18 fotogrames en comptes dels 24 que s'utilitzen al cinema convencional. També em va agradar molt el zoòtrop que hi havia de "Toy Story", els esbossos de les pel·lícules, dels quals poden sortir personatges per altres films, o el curt que projectaven amb un repàs de totes les seves filmacions. Una cosa que em va sorprendre és tot el treball que empleat en fer una pel·lícula, no pensava que es trigava tant ni que treballés tanta gent. Si no recordo malament, es triga 5 anys per fer-la sencera i hi treballen 500 persones. I moltes més coses que ara mateix no recordo bé.
En conclusió, va ser una experiència molt bona i a més a Barcelona, una ciutat que mai et canses de veure.
sábado, 25 de abril de 2015
CARTELL DE SANT JORDI 2015
Aquest és el meu cartell de Sant Jordi, però no va ser l'única idea que tenia al cap, abans d'arribar fins aquí vaig pensar d'altres idees. El que volia expressar era una idea totalment diferent del cartell on apareix un drac, una princesa amb el príncep, una rosa amb un llibre o un drac. Seria una cosa completament atípica. Al principi volia fer com si un noi disfressat de drac donava una rosa a la seva núvia. Després vaig pensar que era massa típic, aixi que em vaig decantar per alguna cosa més minimalista. Tenia un potet a mitges d'omplir amb estrelles de paper, així que el vaig omplir. Un cop ple volia pintar una rosa a cada estrella, però era massa treball, doncs vaig decidir finalment posar St. Jordi i una rosa en les estrelles que més boniques em semblaven de les que anava treient.
A l'hora de fer el cartell tenia un problema, no sabia com posar les estrelles perquè quedessin rectes, i vaig utilitzar cel·lo i ho vaig posar el mes sotil possible.
Algunes coses a millorar del cartell seria que les estrelles on posa St Jordi estan tortes i que la llegibilitat es molt millorable a les lletres de sota el pot. Per la resta em va agradar bastant i estic molt satisfet amb el resultat final i l'experiència de fer un cartell així.
A l'hora de fer el cartell tenia un problema, no sabia com posar les estrelles perquè quedessin rectes, i vaig utilitzar cel·lo i ho vaig posar el mes sotil possible.
Algunes coses a millorar del cartell seria que les estrelles on posa St Jordi estan tortes i que la llegibilitat es molt millorable a les lletres de sota el pot. Per la resta em va agradar bastant i estic molt satisfet amb el resultat final i l'experiència de fer un cartell així.
COMENTARI "EL SOMRIURE AMAGAT"
Aquest curtmetratge em va sorprendre pel missatge que vol transmetre que és el de la convivència amb gent que està en la mateixa situació que el protagonista. Tècnicament parlant durant el dia s'utilitza un filtre groc i a la nit un filtre blau. Els plans varien des d'un pla general fins a un primer pla. La història és molt bonica i et porta a la reflexió, tant per la seva situació com per la teva, encara que, personalment, no és un curt que m'hagi agradat molt com per recomanar-ho ni tant poc com per dir que és una castanya.
COMENTARI "SOM TAUJÀ"
Aquest curtmetratge em va sorprendre al principi pel simple fet que era una veu en off i la càmera es movia amb un tràveling per un poble, però no sabíem qui era el protagonista fins al final, que resultava ser un noi en cadira de rodes que anava explicant qui era o què succeïa amb cada persona que veia. És un pla subjectiu, i també s'utilitzen principalment plans generals i plans mitjans. Cada seqüència està unida amb una fosa en negre.
A mi m'agradat pel fet que no t'esperes el final que té i perquè sóc fan del tràvelings, siguin del tipus que siguin.
A mi m'agradat pel fet que no t'esperes el final que té i perquè sóc fan del tràvelings, siguin del tipus que siguin.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)